Comunicat del Grup de Suport Abel, 01/03/2024
El novembre de 2018, després d’una convocatòria antifeixista contra una manifestació de JUSAPOL va haver-hi una agressió a un nazi en el metro de Barcelona que va acabar amb el company Abel condemnat a 3 anys i 9 mesos de presó. Durant aquells anys, es van viure lluites que van fer escalar la tensió social i la conflictivitat com a resposta a l’espiral repressiva i reaccionària per part de l’Estat. Les anarquistes sempre hem estat als carrers, lluitant per combatre tota autoritat, i ho seguirem estant li pesi a qui li pesi i sigui quin sigui el context polític que es visqui.
Arran del cas repressiu, es va formar el Grup de suport d’Abel per donar resposta a un possible ingrés a presó que es preveia imminent. Després de més de 5 anys, ara ens trobem a l’espera de la resposta del Tribunal Suprem al recurs que es va interposar ja fa més d’un any. És per això, que ara mateix el grup de suport es troba més inactiu i s’integra en el col·lectiu antirepressiu Ègida a l’espera de novetats judicials. Però mentres s’estira en el temps la pena de banqueta del company, a voltes més pesada que la mateixa condemna, altres juguen la seva última carta en l’etern debat polític sobre la llei d’Amnisitia. Un debat en el qual les anarquistes no estem convidades, però del que tampoc necessitem invitació per poder dedicar-li unes paraules.
Aquesta llei pretén absoldre a les elits polítiques del procés i posar un punt i a part als períodes d’agitació viscuts entre el 2017 i 2019. Per la nostre part, ens alegraríem del fet que algunxs companyxs que participen en espais de base puguin beneficiar-se d’aquesta nova llei. Malgrat això, per més àmplia que sigui l’amnistia que es pugui pactar, no es resoldrà el problema de fons, origen de la repressió i persecució de les nostres companyes: un sistema que ens obliga a lluitar i que manté l’ordre establert mitjançant la policia, la justícia i la presó. L’únic «Reset» possible que no ens faria tornar al punt de partida passa per l’abolició de l’Estat i el sistema capitalista, ensorrant els murs de les presons i enviant a la paperera de la història als seus esbirros armats. El sistema carcerari és el garant de tot sistema dominació, l’ombra que persegueix a qui lluita per sobreviure en aquest món de misèria i a qui pràctica l’acció directa, el suport mutu i l’autogestió.
Per tant, aquesta maniobra política no deixa de ser una cortina de fum encarregada de blanquejar i d’invisibilitzar el veritable caràcter repressiu de l’Estat i el Govern que segueix en augment. Prova d’això, són les últimes reformes que s’han fet del Codi Penal relacionades amb el delicte de sedició, pactades amb els partits independentistes, que han augmentat la pena per desordres públics. Arreu del territori veiem com companyes pròximes a la causa independentista s’enfronten a peticions molt altes de presó o inclús a un inminent ingrés a presó. Per altra banda, se segueixen obrint noves causes per delicte d’odi (com les que afecten el company Abel) contra altres antifeixistes o la militància internacionalista. Tot plegat amb diferents operacions repressives orquestrades arreu de l’Estat que afecten lluites socials com les d’habitatge, okupació, ecologisme o sindicalisme. I així podríem seguir posant exemples infinitament. La nostra solidaritat està amb totes elles.
Nosaltres mentres seguim esperant, ens preparem per resistir, estant al costat del company. Perquè no deixarem que se l’enduiin sense oferir una resposta ni un minut de pau mentres duri la reclusió. Després de la tempesta, no vindrà la calma.
