CAST
A 6 MESES DE RECLUSIÓN DEL COMPAÑERO ANARQUISTA ABEL
Este 30 de noviembre, hace 6 meses que nuestro compañero anarquista Abel fue
secuestrado por el Estado y encarcelado en el C.P. de Brians 2 con una condena
firme de 3 años y 9 meses por la agresión a un manifestante de JUSAPOL que
portaba simbología fascista en 2018. Todas las instancias judiciales del Estado,
ratificaron la acusación del delito de lesiones con agravante de odio con el objetivo
de blindar así a sus esbirros y criminalizar aún más la militancia del compañero. Un
castigo, que el encierro ha convertido en doble, puesto que durante todo este
tiempo se ha rechazado en dos ocasiones la clasificación en tercer grado, haciendo
alusión a la ideología del compa y su falta de empatía con la “víctima”. Así justifica el
Poder los programas de reinserción (condición indispensable para obtener permisos
penitenciarios) a los que debe someterse el preso con el objetivo de aniquilar su
conciencia revolucionaria: cual carpintero que repica los clavos torcidos del tablón.
Así convierten la condena en tortura y chantaje.
Pero para nosotres, no representa ninguna novedad su política penitenciaria basada
en ejercer un conjunto de violencias estructurales según la posición social de les
preses: la pura explotación laboral, las humillaciones y agresiones de los carceleros y
el maltrato sistemático a las familias son solo la punta del iceberg. Tampoco hemos
esperado nunca que sus leyes nos sirvieran de herramienta, ni mucho menos
aspirado a reformarlas para edulcorar el abuso y sufrimiento. Porque sabemos que
la cárcel, como cualquier otra institución represiva, es un instrumento al servicio del
Poder y de la clase dominante, cuyo objetivo es aniquilar cualquier atisbo de
disidencia en la sociedad. Una Institución que solo merece ser destruida y abolida.
Por lo tanto, el talego, ese agujero donde el tiempo parece que se detiene y a ratos
pasa sin darse cuenta, es el lugar que destina la Democracia para quienes se atreven a
cuestionar el orden establecido. Arrojando en él a les que obligan a vivir en el ángulo
muerto y a les que luchan sin cesar. Por todes elles también salimos a gritar. Porque
no nos olvidamos del resto de preses en lucha que resisten dentro y fuera del Estado y
de les que podrían estar por venir. Porque no nos conformamos con hacer temblar
con nuestros puños el cristal que nos separa, con apurar nuestras voces en una
llamada a contrarreloj, con enviar nuestro afecto por correo postal. Queremos esos
muros verlos caer.
Este 30 de noviembre salimos a defender lo que es nuestro y nos quieren robar. Por
amor a la Anarquía y odio a la represión. Ya que nosotres somos, les que amando los
espacios que habitamos, resistimos en ellos, poniendo nuestro cuerpo por el trivial y
simple hecho de que son nuestras trincheras. Preferimos las cenizas de la metrópoli al
yugo del Capital. Por el odio a sus patrias, fronteras, guerras y desastres, donde en
frente estamos nosotres, amantes del conflicto y la revuelta, quienes sembramos el
apoyo mutuo y solidaridad contra todo sistema de dominación. Sin ofrecer a les
muertes, herides y caides, ni un minuto de silencio, ni un minuto de rodillas, tan solo
una vida entera de combate y de venganza. Por el odio a los jefes, burgueses, partidos,
fascistas y tiranos que con su careta de demócratas nos quisieron a la fuerza como
figurantes del espectáculo de la miseria. A pesar de ello, decidimos ser protagonistas
por nuestra pasión a la libertad y el odio a su autoridad, por el cariño a nuestres
iguales y el amor a nuestres hermanes que nos quieren arrebatar.
Por todo eso, salimos a las calles el 30 de noviembre. Porque la solidaridad es el arma
que recorta la distancia que nos separa. Por amor a la Anarquía y odio a la represión.
GRUP DE SUPORT ABEL, Noviembre 2024
CAT
A 6 MESOS DE RECLUSIÓ DEL COMPANY ANARQUISTA ABEL
Aquest 30 de novembre, fa 6 mesos que el nostre company anarquista Abel va ser segrestat per l’Estat i empresonat al C.P. de Brians 2 amb una condemna ferma de 3 anys i 9 mesos per l’agressió a un manifestant de JUSAPOL que portava simbologia feixista el 2018. Totes les instàncies judicials de l’Estat van ratificar l’acusació del delicte de lesions amb agreujant d’odi amb l’objectiu de blindar així els seus esbirros i criminalitzar encara més la militància del company. Un càstig que la reclusió ha convertit en doble, ja que durant tot aquest temps s’ha rebutjat en dues ocasions la classificació en tercer grau, fent referència a la ideologia del company i la seva falta d’empatia amb la “víctima”. Així justifica el Poder els programes de reinserció (condició indispensable per obtenir permisos penitenciaris) als quals s’ha de sotmetre el pres amb l’objectiu d’aniquilar la seva consciència revolucionària: com el fuster que repica els claus torts del tauló. Així converteixen la condemna en tortura i xantatge.
Però per a nosaltres, no representa cap novetat la seva política penitenciària basada en exercir un conjunt de violències estructurals segons la posició social de les preses: la pura explotació laboral, les humiliacions i agressions dels carcellers i el maltractament sistemàtic a les famílies són només la punta de l’iceberg. Tampoc hem esperat mai que les seves lleis ens servissin d’eina, ni molt menys hem aspirat a reformar-les per edulcorar l’abús i el patiment. Perquè sabem que la presó, com qualsevol altra institució repressiva, és un instrument al servei del Poder i de la classe dominant, l’objectiu de la qual és aniquilar qualsevol al·legat de dissidència a la societat. Una institució que només mereix ser destruïda i abolida.
Per tant, el talego, aquest forat on el temps sembla que es deté i de vegades passa sense adonar-se’n, és el lloc que la Democràcia destina a aquelles que s’atreveixen a qüestionar l’ordre establert. Llençant-hi a les que obliguen a viure a l’angle mort i a les que lluiten sense cessar. Per totes elles també sortim a cridar. Perquè no ens oblidem de la resta de preses en lluita que resisteixen dins i fora de l’Estat i de les que podrien estar per venir. Perquè no ens conformem amb fer tremolar amb els nostres punys el vidre que ens separa, amb apurar les nostres veus en una trucada a contrarellotge, amb enviar el nostre afecte per correu postal. Volem aquests murs veure’ls caure.
Aquest 30 de novembre sortim a defensar el que és nostre i ens volen robar. Per amor a l’Anarquia i odi a la repressió. Ja que nosaltres som, les que estimant els espais que habitem, resistim en ells, posant el nostre cos pel trivial i senzill fet que són les nostres trinxeres. Preferim les cendres de la metròpolis al jou del Capital. Per l’odi a les seves pàtries, fronteres, guerres i desastres, on enfront estem nosaltres, amants del conflicte i la revolta, qui llaurem el suport mutu i la solidaritat contra tot sistema de dominació. Sense oferir a les mortes, ferides i caigudes, ni un minut de silenci, ni un minut de genolls, només una vida sencera de combat i venjança. Per l’odi als caps, burgesos, partits, feixistes i tirans que amb la seva màscara de demòcrates ens volgueren a la força com a figurants de l’espectacle de la misèria. Malgrat això, decidim ser protagonistes per la nostra passió a la llibertat i l’odi a la seva autoritat, per l’estima als nostres iguals i l’amor a les nostres germanes que ens volen arrabassar.
Per tot això, sortim al carrer el 30 de novembre. Perquè la solidaritat és l’arma que retalla la distància que ens separa. Per amor a l’Anarquia i odi a la repressió.
GRUP DE SUPORT ABEL, Novembre 2024